Consumidors De Primera

Aquesta legislatura, que acaba el 2023, ha proposat una nova llei de consum. Ara és el moment de tramitar-la i de recuperar els drets lingüístics que vàrem perdre l'any 2014.

L’avantprojecte presentat pel Govern el 2021 ja incorpora alguns drets lingüístics (documents d’oferta, documents contractuals, instruccions, etiquetatge de productes locals) i ho celebram, però creim que hem d’anar més enllà i dotar els consumidors de les Illes Balears dels mateixos drets que els que tenen altres comunitats lingüístiques similars d’Espanya i Europa.

Coneix la nostra proposta

Perquè fixar drets lingüístics dels consumidors és constitucional.

Perquè és normal regular l’activitat de les empreses per a afavorir el benestar dels consumidors.

Perquè el català és una llengua mitjana d’Europa, amb 10 milions de parlants repartits en 4 estats diferents.

Perquè fa 36 anys que no es fan efectius els drets d’expressar-se oralment i per escrit en les relacions privades recollits a la Llei de normalització lingüística (1986).

Per memòria històrica: per tal de corregir la pràctica empresarial d’excloure el català, imposada per la legislació franquista i pels governadors civils entre 1936 i 1939.

Perquè en 4 comunitats autònomes d’Espanya ja hi ha vigents lleis que protegeixen els drets lingüístics dels consumidors: Catalunya, País Basc, País Valencià i Galícia.

Sabies que...

...als supermercats de tota la regió de Brussel·les hi pots trobar productes etiquetats en neerlandès i francès?

...la majoria de productes al Canadà, fins i tot aquells venuts a zones no francòfones, són etiquetats en anglès i francès?

...en zones del Canadà majoritàriament anglòfones, el francès s’usa també als comerços, com en aquest supermercat de Moncton?

...per llei, a Suïssa, segons la llengua pròpia de cada zona, els productes han d’estar etiquetats en alemany, francès o italià?

...tot i que els finesos que tenen el suec com a llengua pròpia només representen el 5,2% de la població del país poden comprar productes etiquetats en la seva llengua als municipis amb més de 3.000 parlants de suec?

2001

Llei de Comerç
de 2001

Quins drets vàrem guanyar amb la llei de Comerç de 2001?

1

El dret a ésser atesos en qualsevol de les dues llengües oficials de les Illes Balears.

2

El dret de no ser discriminats per raó dellengua.

3

El dret d’obtenir la retolació i la informació fixa en català.

2014

Llei de Consum de Bauzà
(vigent)

Què va significar la derogació de la llei de 2001 i l’aprovació de la llei de Consum de Bauzà?

1

Vàrem perdre les millores de 2001: el dret de ser atesos en qualsevol de les dues llengües oficials, el dret de no ser discriminats per raó de llengua i el dret d’obtenir la retolació i la informació fixa en català.

2

La llei de Consum de Bauzà obliga a etiquetar en castellà, fins i tot els productes als quals no obliga la llei espanyola, com ara els productes alimentaris tradicionals de les Illes Balears que només es venen aquí.

3

Els catalanoparlants vàrem esdevenir ciutadans de segona.

2022

Avantprojecte de llei de 2022

Què protegeix els drets lingüístics dels consumidors ara?

1

La Llei de normalització lingüística reconeix el dret que tenen tots els ciutadans d’adreçar-se en català a qualsevol organisme o empresa –públic o privat–, així com el dret de no ser discriminat per parlar qualsevol de les dues llengües oficials, dret que també recull l’Estatut d’Autonomia.

2

Tanmateix, aquest dret no serà efectiu si no recuperam una legislació que el faci efectiu. A Catalunya, el País Basc, Galícia o el País Valencià ja ho han regulat. I nosaltres?